Política maquiavèl·lica
Para desviar l’opinió pública sobre el cas Bárcenas, Rajoy pregava a Déu totes
les nits demanant que ETA posés una bomba. Déu no en va fer cas i es van
inventar el conflicte de Gibraltar, como anys abans la Junta militar argentina es
va treure de la màniga allò de las Malvines.
Amb el tema Catalunya, van encunyar l’eslògan de “la majoria silenciosa”. No
és pas sorprenent, perquè la seva principal estratègia política és, si no s’aconsegueix
desviar l’atenció i tot i així, callar i deixar refredar els problemes. Aquesta
última estratègia s’anomena castissament “a la callada” o “a Déu pregant i amb
el mall donant”, s’hi escau amb més propietat.
Un dia d’aquests treuen a premsa que l’economia espanyola ha crescut (perquè
+0’1 o +0’099 es tècnicament creixement) i ens faran creure que hem sortit de
la crisi, que ja no hi ha problemes i que vivim en el país millor del món
mundial i tot (el que és positiu) li devem, a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada