CAT 131104 (036) La censura estimula l’enginy

L'any 1971 , el grup català La Trinca va treure al públic un àlbum Trincar i riure i especialment, dins d’aquell LP, una cançó, "Els drapaires ", que va burlar elegantment la censura de l'època. El motiu va ser que la traducció castellana presentava un text sense gaire sentit i clarament «inofensiu» . La lletra en català deia «Jo els cullo nets / els cullo nets/ tots els papers...» o «Jo recullo nassos , / recullo nassos de cartró...» (la seva correspondència en castellà seria respectivament: ‘Yo los recojo limpios/ los recojo limpios, todos los papeles… y ‘Yo recojo narices,/ recojo narices de cartón…’). El cas en qüestió és que fonèticament sonava igual que: «Jo els collonets...» i «Jo, recollonassos...». Un hàbil censor hauria d'haver comprovat que el que realment sentia el públic era, en la seva traducció castellana, el següent: Jo, los cojoncitos... i Jo, recojonazos...

Reprodueixo aquí la lletra sencera i afegeixo al final un enllaç per poder “escoltar” amb atenció la versió cantada .

Un dia dos drapaires

es van posar a parlar,

l’un és de Buenos Aires

i l’altre és de secà.

Tenim un bon negoci,

ja diu l'americà:

allò que el món destrossi

ens ha de donar el pa.

Ja va morint el dia

i mai no tornarà,

i canta amb melangia

i un deix americà:

Jo els “cullo nets”,

els “cullo nets”

tots els papers.

Jo els “cullo nets”

i és perquè nets

me’ls paguen més.

Jo els “cullo nets”,

els “cullo nets”

tots els papers.

I mai no arreplego els bruts

perquè no em donen diners.

Va i diu l’altre drapaire,

hi ho diu gratant-se el cap:

poc que m’hi penso gaire,

el cas és omplir el pap.

No sé pas si contar-ho,

són coses del treball,

per carnaval no paro,

un cop s'acaba el ball.

Amb gran filosofia

ell canta molt formal,

la vella melodia

dels temps de carnaval:

Jo “recullo nassos”,

“recullo nassos” de cartró.

Jo “recullo nassos”

L’endemà del ressopó.

Jo “recullo nassos”,

“recullo nassos” de cartró,

serpentines i barrets

i pilons de paperets.

Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca. <Veure i escultar aquí>