Esperpent
Fa exactament tres anys (19 de juny de 2011) Pedro Nueno, professor a l’IESE, ambaixador de la Marca Espanya nomenat pel llavors príncep d’Astúries i flamant Creu de Sant Jordi, va escriure una columna a La Vanguardia, que reprodueixo literalment i reduïda. Encara avui sento vergonya aliena i penso que privatitzar és com cremar un bosc: el que ha costat anys de créixer es destrueix en minuts i el benefici puntual és per a uns pocs, sense possibilitat de futur. Quant a la feina, només cal veure que l’IESE és una institució d’ensenyament superior depenent de l’Opus Dei i ja podem imaginar quin és el mèrit que ha de tenir un jove si cap dia vol arribar a ser-hi professor.
«Una cosa que es podria fer en aquest país és privatitzar tot el que encara és propietat pública, però de veritat i en un mes: aeroports, loteries, presons, hospitals, edificis... com ho fan a les subhastes internacionals, que s’ho quedi qui més pagui. L’aeroport de Londres és de Ferrovial i el de Barcelona, més mal gestionat, de l’Estat espanyol. Amb els diners que en tregui, l’Estat pot pagar deutes. Hauríem de liberalitzar el mercat de treball: abaratir l’acomiadament dràsticament. [...] Posar els joves a treballar obligatòriament fins a dos anys gratuïtament si tenen carrera i més si no en tenen. Si a qui els contracta li encanten i els vol retenir, haurà de començar a pagar-los molt abans. I si no valen per a res, a alguna institució que els rehabiliti amb duresa [...] Hauríem de vendre el país, però de veritat, tots. [...] Ens enfrontaríem a la protesta massiva d‘aquells a qui se’ls acabaria la bona vida, incloent-hi més d’un sindicalista. Però és l’única manera de passar d’un país que desapareix del món rellevant al millor país d’Europa. Caldria aguantar crits uns dies i ficar a la presó a algun que es passés». (Publicat al diari La Vanguardia el 19/06/2011)
+esperpent.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada