CAT 140203 (091) Balances fiscals

Balances fiscals

«El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha admès aquest dimarts [28 de gener de 2014] que les balances fiscals que s'han conegut fins ara són “correctes”, però ha justificat el canvi en la metodologia que aplica el seu ministeri perquè “en comptes de racionalitzar el debat”, se’n feia un “ús indegut” que provocava que hi hagués ciutadans que “pensen que per raó de la balança fiscal que té el seu territori necessiten independitzar-se”. Segons Montoro, les balances fiscals tradicionals permetien traslladaven als ciutadans “idees” que s'utilitzaven per atiar “un esperit d'enfrontament” en comptes d’una visió “integradora”.

[…] Per aquest motiu els nous Comptes Públics Regionalitzats —que és la denominació del càlcul que substitueix les balances fiscals— traslladaran als ciutadans una lectura “integradora” dels comptes des de la premissa que “els territoris no paguen impostos”, sinó “els ciutadans”. (La Vanguardia, Política | 28/01/2014 - 11:13h <http://www.lavanguardia.com/encatala/20140128/54399642412/montoro-admet-canvi-balances-fiscals-evitar-us-soberanisme.html>)

***

No sé si calen els comentaris. Amb el raonament que ve caracteritzant el PP, “racionalitzar el debat” o “visió integradora” s’ha d’entendre como ‘que tothom acati la “nostra” visió (la del PP), que es l’única verdadera, possible (i constitucional, que per això tenim “controlat” el Tribunal que ho determina)’; el famós “esperit de enfrontament” és senzillament no ‘estar d’acord amb la flagrant injustícia’ (allò de “combregar amb rodes de molí”). Para copsar el tema de les balances fiscals, recorrin a la al·legoria de comparar Espanya amb una família nombrosa i que hagués dos o tres fills que amb el seu treball mantinguessin no només els pares sinó a la resta de germans, que senzillament no volen treballar: de entrada, no sabríem si a aquests dos o tres fills els aniria millor pel seu compte, però almenys els pujaria l’autoestima i es traurien la sensació de ser autèntics “gilipolles”. A mes, el concepte de “comptes públics regionalitzats” recupera terminologia “franquista”: deu ser que el concepte de “autonomia” ja els sona perillosament per a la seva visió “integradora”.