British slang (02)
Les feministes (o en general qualsevol persona en
contra de la discriminació de sexes, perquè sempre les dones se n’emporten la
pitjor part) haurien de denunciar la popularíssima expressió “How’s it hanging?” (que acostuma
entendre’s com la nostra de “Què tal?”), fet que demostra que són els homes
(els mascles) qui creen el vocabulari, perquè la normalitat per a la psicologia
masculina sembla raure en els seus genitals, en “allò que penja”.
Els poetes clàssics van encunyar la metàfora de “perles”
para referir-se a les ‘dents de l’amada’. Avui es pot escultar al carrer, la paraula
ivories (lit. ‘marfils’) amb el significat
de ‘dents’.
És graciós que la nostra expressió “empanada
mental” tingui la seva correspondència amb mental
constipation. Ja vam assimilar amb el temps l’expressió idiot box, que equival a la nostra “caixa
tonta” (‘televisió o televisor’).
Em crida l’atenció també que noms propis de persona acabin convertint-se en
noms comuns. Johnny (diminutiu de John) ve a denominar el que nosaltres anomenarien
col·loquialment com “condó” o, més vulgarment, “goma”; vet aquí aquest exemple:
una noia refusa relacions sexuals amb aquesta expressió, No johnny, no action (que en català seria més poètic: «Si no hi ha
en “joanet”, amb mi no tindràs un clauet». Serà que he jugat amb els llibres On és Wally? buscant el curiós personatge;
però, compte!, avui aquest nom ve a connotar els sentits de ‘pallasso, enze, imbècil,
gil…’.
+britishslang02a.png)
+britishslang02b.jpg)
+britishslang02c.jpg)
+britishslang02d.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada