+Beefeater.jpg)
Beefeater
Tothom coneix la ginebra Beefeater, que
posseeix a la etiqueta la imatge de un membre de la Guàrdia Reial britànica (un
beefeater). Literalment i
etimològica, aquesta paraula anglesa significa ‘que menja carn’ i ens recorda
una època (segle XV) en què els únics que semblaven que tinguessin prou diners
per permetre’s aquell luxe, menjar carn (de vaca), eren els integrants privilegiats
de l’esmentada guàrdia. Si hom pensa una mica, observarem que la paraula beef se sembla moltíssim a la forma que
tenen els argentins d’anomenar la carn de vaca: beef. Fet i fet, l’anglicisme és arrelat a la llengua catalana,
doncs, amb el filtre ortogràfic, emprem “bistec” (de l’anglès beef + steak). Curiosament, a l’anglès,
la carn en general se és anomenada meat, però
si és de vaca es diu beef; si es de
porc, es diu pork… Aquesta especialització
de paraules per referir-nos a l’animal viu (amb paraules d’origen saxó) i
l’animal llest per al consum humà (amb paraules d’arrel romànica, del francès
o, millor, de l’antiga Normandia) també és una lliçó sociolingüística i històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada